Els Social Media, la nova alfabetització i les estratègies socials

A la primavera d’aquest any vaig tenir l’oportunitat d’anar a una masia a prop de Vic, un dia quan mentre fèiem unes compres a un poble proper, entre botiga i botiga el fill menor de la meva cosina em pregunto: “Això què és?” Quan vaig mirar cap on assenyalava vaig veure una cabina telefònica. Sí amb portes d’alumini i un rètol blau i verd que deia “TELEFÒNICA”. En aquell moment vaig caure en compte que per a ell això era un objecte desconegut, com pot ser per als de la meva generació una artesa o una unta de bous.

Per a ningú és un secret que des de fa quinze anys els canvis tecnològics estan transformant a passos de gegant la nostra societat. De la màquina d’escriure als ordinadors, primer a la feina, després a casa nostra. La televisió d’aquells aparells voluminosos a B/N, al color, les pantalles planes, la TDT i el cable. El telèfon del fix analògic, al mòbil d’aquells que semblaven una rajola a aquestes miniatures que caben en una butxaca. Algunes cartes manuscrites i les trucades telefòniques, al correu electrònic, al xat, als Social Media: Facebook, a Skype i a Twitter. Del diari en paper a les aplicacions del tipus paper.li i els blocs. Si espereu revisant la bústia de la casa a sentir el ting, que ens avisa d’un email nou cada cinc minuts.

Costa entendre com vivíem abans que tota aquesta tecnologia entrés a les nostres vides. Però costa molt més entendre com aquestes tecnologies en els Social Media ens han anat modelant, configurant i canviant de manera tan accelerada… o en altres paraules com ens han alfabetitzat.

El salt de l’oralitat a l’escriptura va abastar des de la seva creació fins a mitjans del segle passat. Però el salt del paper al bit s’ha dut a terme en menys d’una generació… i encara hi ha canvis per venir. Els signes són davant nostre.

El govern de Corea del Sud va fixar el 2014 com la fi de les subvencions als llibres de textos en paper a partir d’aquest any només se subvencionaran publicacions digitals. No és estrany més del 80 per cent de la població té accés a internet (a Espanya és el 65%) i tots els estudiants de secundària tenen o tindran per a aquesta data, portàtil, mòbil o Tablet.

De l’altra banda del Pacífic el govern de l’estat de Califòrnia ha avançat un pla perquè els textos universitaris siguin gratuïts i digitals en crear la Califòrnia Digital Open Source Library. Més a prop hem vist les declaracions, del ministre d’educació advocant pel llibre de text digital als pressupostos del 2013. Personalment em va sorprendre quan fa poc un diari va començar a regalar llibres electrònics. El llibre tal com ho entenem avui dia té els seus dies comptats.

No dic que hagi de desaparèixer, però sí que es transformarà. Fa cinc anys en parlar d’una novel·la en format digital sonava davant els editors com una abominació… Avui només cal agafar el metro per veure quants llibres en paper i quants ereaders, i Tablets hi ha en un vagó per comprovar com ha canviat tot. Sembla que el futur ens ha aconseguit sense adonar-nos-en. Fins fa uns anys l’enciclopèdia Britànica o l’Espasa eren la referència obligada, avui dia Wikipedia és una eina de consulta freqüent, fins i tot la Reial Acadèmia s’ha embarcat a l’era digital en permetre la consulta del diccionari al seu lloc web.

Lluitar contra internet o romandre apartat de les seves possibilitats és gairebé com la discussió del fabricant de carruatges davant l’aparició de l’automòbil. Són temps d’adaptar-se o de desaparèixer. Estar “alfabetitzat” és el gran repte davant aquesta societat digital. No n’hi ha prou de saber llegir, escriure, tenir nocions de matemàtiques o saber conduir un cotxe.

Llegir un mapa, fer servir un ordinador o un GPS, poder accedir a informació per internet d’una manera ràpida i eficient, mantenir correspondència o una conversa per via electrònica, són part d’aquest currículum nou que ens marquen les TIC. I quin paper juguen els Social Media en tot aquest panorama?

L’escola, l’acadèmia i el llibre eren els que regien els continguts de l’era del paper. L’educació era un procés lent i preestablert. Tanmateix, la “gramàtica”, la “urbanitat”, “l’etiqueta”, les estratègies d’informació i la nostra cada cop més reconeguda “marca personal”, les aprenem i les construïm a les xarxes socials. Les publicacions com l’informe Delors o llibres com els de Castells indicaven que aquest segle estaria marcat per l’educació per a la vida i l’accés a la informació.

Tornant a una anècdota que il·lustra els canvis que estan passant avui dia. La batalla de Nova Orleans va ser l’última i més important de la Guerra Angloamericana (1812-1815)… i va passar un mes després de la signatura del tractat de pau, ja que cap de les parts va tenir coneixement d’aquest fet. Els esdeveniments a Líbia, el 15M a Espanya o els esdeveniments a Síria es retransmeten en directe via Twitter. Des de la guerra del Golf del 1991 no s’atura de parlar de la guerra en directe.

Moltes empreses ja tenen a més d’una botiga online serveis d’atenció als seus clients via els Social Media Twitter, Facebook o LinkedIn. La reclutació i selecció del personal es fa de manera freqüent mitjançant les xarxes socials i internet. És més comú sentir parlar de la ciutadania 3.0 i dels drets cibernètics… en poques paraules vivim en una societat en transformació.

L’autobús de la història i dels Social Media és a la porta no ho deixis passar.